Aquí no només cerques receptes — cerques aquell aroma que et porta a casa, aquella truita que feia la mare, aquell plat que només es cuinava els diumenges.
Darrere cada plat s’amaga una història. Aquest cercador és com una lupa sobre la memòria: et permet buscar entre sabors, gestos i ingredients que han cuinat moments compartits.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 El nom prové de marmita, que vol dir “olla” en euskera, i el sufix -ko indica “de la marmita”. És a dir, “el que es fa a l’olla”. Aquest plat va néixer a bord dels vaixells de pesca, on els mariners cuinaven amb el que tenien a mà: patates, pebrots, cebes i el bonítol acabat de pescar..
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
Durant la Guerra Civil i la postguerra, la manca d’ous i altres aliments bàsics va fer que la gent aprofités el que tenia a mà: patates, farina i ingredients humils. Així va néixer la truita de patates sense ou, coneguda també com a “truita de pobresa”.
Qui no ha discutit mai sobre com ha de ser una bona truita de patates? Alguns la prefereixen amb ceba, per afegir un toc de dolçor, mentre que altres la volen sense, per no tapar el gust pur de la patata. I què tal de la textura? Hi ha qui la vol ben curada, amb l’interior gairebé cremós, i qui l’agrada més tendra, amb les patates encara una mica cruixes per dins.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
Les patates no són totes iguals! De fet, depenent de la seva varietat, poden tenir més o menys midó, una textura més o menys ferma i una pell més o menys gruixuda. Per aquest motiu, aquestes diferències fan que algunes siguin millors per a un tipus de cuina que no pas per a un altre.
Les cebes no són totes iguals! Depenent de la seva varietat, poden ser més o menys coents, una textura més o menys ferma o un sabor més o menys dolç. Aquestes diferències fan que algunes siguin millors per a un tipus de cuina que per a un altre.
🌫 A la cuina, el temps sospira entre vidres entelats. Les idees reposen com massa lleugera, fermentant en silenci. Ben aviat, tornaran plats amb ànima i noves històries per servir.
Fes clic a una icona per compartir la recepta!
Explora altres plats tradicionals i moderns de la nostra cuina.
Varietat de Cebes Varietat de Patates Truita de patates sense ou