Marmitako Tradicional

Categoria: principal · Dificultat: fàcil · Temps: 30 min · Comensals: 4 · Cuina: basca · Data: 0000-00-00

Marmitako Tradicional: Un clàssic de la cuina basca, amb un toc especial!

Etiquetes

PeixGuisats

Descripció

El nom prové de marmita, que vol dir “olla” en euskera, i el sufix -ko indica “de la marmita”. És a dir, “el que es fa a l’olla”. Aquest plat va néixer a bord dels vaixells de pesca, on els mariners cuinaven amb el que tenien a mà: patates, pebrots, cebes i el bonítol acabat de pescar.

Quins ingredients porta i com es fa pas a pas

Ingredients

1 Unit Ceba de Figueres
1 cullereta Sal
1 polsim Pebre Negre
1 raig Oli Oliva Verge Extra
300 gr Patates varietat Àgata
500 gr de bonítol fresc
1 Unit pebrot verd
2 Unit dents d’all
1 Unit tomàquet madur
1 cullereta de polpa de nyora
1 Unit fulla de llor
1 got de vi Txacolí
500 cl. Brou de peix o aigua

Preparació

Sofregir la ceba, all i pebrot. Afegir el tomàquet i el got de vi Txacolí.
Incorporar les patates i la nyora. Remenar.
Afegir el brou i cuinar fins que les patates siguin cuites.
Afegir el bonítol 2-3 minuts i apagar el foc.
Reposar uns minuts abans de servir.

Parla el xef

Prova de servir-lo amb unes gotes de llimona o un toc de bitxo picant. La ceba ha de ser ofegada, que no agafi color per afegir complexitat al sabor!

Consells

El marmitako demana ànima i caràcter. Si vols que parli amb veu pròpia, deixa que els pebrots —verds, vermells, xoricers— hi facin festa, que el bitxo hi balli i el pebre vermell hi deixi rastre. En aquestes versions més fogoses, el tomàquet pot descansar fora de l’olla, i el sofregit cedir el protagonisme al foc directe, com si el guisat es cuinés amb la memòria dels mariners i no amb receptes escrites.

📜 Cita d'autoritat:

“Jaume Fàbrega i el marmitako El gastrònom i historiador Jaume Fàbrega ha escrit sobre el marmitako com a part de la tradició culinària del País Basc i també de la Costa Brava. En un article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, explica: “La marmita o tupin, en basc, és l’olla o cassola on els pescadors, especialment de Bermeo, cuinen la cassola de peix, plat únic de la seva alimentació tradicional.” Fàbrega destaca que el marmitako no només es fa amb bonítol, sinó que també pot adaptar-se a altres peixos, i que plats similars es troben a Llançà i altres punts del nord català, on la tonyina també es guisa amb patates. També remarca que el guisat ha de quedar fort de gust, i que es pot enriquir amb pebrots xoricers, bitxo o pebre vermell. En algunes versions, fins i tot es prescindeix del sofregit de tomàquet. Diari Gran del Sobiranisme.”

Història

- Orígens mariners: Els pescadors bascos, coneguts com arrantzales, passaven llargues jornades a alta mar. El marmitako era una manera pràctica i nutritiva de cuinar el peix fresc amb ingredients que aguantaven bé el viatge.

- Influència americana: Les patates, els tomàquets i els pebrots van arribar d’Amèrica al segle XVI, i van enriquir la recepta original, que abans era molt més simple.

- Variacions locals: A Cantàbria i Astúries, el plat rep noms com sorropotún o caldeirada de bonito, però la base és la mateixa: un guisat que uneix mar i terra.

Comparteix aquesta recepta

Fes clic a una icona per compartir la recepta!

Descobreix més receptes

Explora altres plats tradicionals i moderns de la nostra cuina.

Varietat de Cebes Varietat de Patates Truita de patates sense ou